ZUM ZUM TEATRE

ZUM ZUM TEATRE


Equip de creació | Quim Bigas i Ramon Molins
Direcció i coreografia | Quim Bigas
Intèrprets | 3 hipopòtams / Albert Garcia, Jordi Gilabert, Maria Mora, Miquel Rodríguez, Carla Tovias
Disseny i producció dels hipopòtams | Miguel Ángel Infante – Dulcie Best
Fotografia | Jordi Rulló, Núria Boleda i Zum-Zum teatre
Il·lustració | Giselfust
Arranjaments vestuari | Olga Cuito
Comissariat i acompanyament | Margarida Troguet
Coordinació, logística i comunicació | Begonya Ferrer
Suport artístic i tecnològic | Joan Pena i Sergio Sisques
Construcció elements escenogràfics | Joan Ferrer (Juanito)
Assessors de mercats | Cia La Tal i Campi qui pugui
Administració | Pili Espada
Producció executiva | Txell Burgués
Producció | ZUM-ZUM TEATRE

Amb el suport de ICEC, institut català de les empreses culturals. Amb la complicitat de Sismògraf, FiraTàrrega, TNT, Fiet, L’Estruch, El més petit de tots, La Mostra d’Igualada. Amb la col.laboració de Institut Ramon Llull, LA PAERIA, Ajuntament de Lleida, Projecte&Gar.


En un món on conviuen quotidianament els animals i les persones, ens acostem a uns hipopòtams que agafen el camí del mig. Són persones disfressades i mimetitzades en l’animal que porten a sobre o bé hipopòtams que es busquen dins els individus que hi posen el cos? Acompanyem aquests hipopòtams en un recorregut físic que podria ser una faula, una metàfora, la reflexió preliminar per a una tesi doctoral sobre la humanitat i l’animalitat o bé, senzillament, una proposta per a tots els públics on trobar-nos i estar una mica més sols però més acompanyats

Ser hippo és entendre que som animals perillosos si algú vol apropiar-se del que som. Ser hippo et demana que no et donis per suposada.
Ser hippo és fer animalades.
Ser hippo és ser múltiple. Anar-se sent.

Ser hippo és revalorar la soledat amb companyia.

Ser hippo implica deixar ser.

(Pausa)

… Tocar el plàstic, fer carícies, portar bambes blanques (Keds), acceptar la complexitat d’estar en present en una estructura que demana ser més practicada que interpretada… mirar pel nas i sentir amb tot el cos… deixar que el moviment ressoni…

… Fins on es vulgui. Fins on ens deixin.